Pedagogia

Per portar a terme el treball en el taller hem volgut aplicar criteris de simplicitat i senzillesa, entenedors i comprensibles pels infants, però sintetitzats amb rigor a fi de que no empetiteixin la seva transmissió i actuïn a partir d’una informació rica i motivadora que proporcioni linees de coneixement per ajudar a estructurar la intel·ligència dels infants.
Hem triat temàtiques que a partir de quatre eixos configurin les fonts d’informació.

L’infant

Aplicar criteris que ampliïn la percepció que l’infant va tenint de si mateix; construïts mitjançant la recepció i elaboració de les dades dels sentits. Amb recursos visuals, comparatius, d’observació detallada o de síntesi expressiva, i on també puguin manifestar els sentiments, els somnis, els desitgos a la imaginació i el pensament.

La natura

La natura percebuda com un gran recurs de coneixement per tal que la seva contemplació pugui motivar la més variada utilització de materials i tècniques tot ajudant a experimentar, pensar i crear.
El respecte al medi ambient i l’adquisició d’una nova consciència ecològica cal que determini criteris en la tria i la utilització de materials de rebuig.

L’entorn cultural

L’entorn cultural com a marc de referència informativa per tal d’extraure les vivències dels pintors i artistes i criteris que contemplin el seu estudi des de vessants creatives no com simples reproduccions formals d’obres, sinó més aviat procurar posar a l’abast dels infants el pensament de l’artista que les ha generades. Estudi que els ha de conduir cap a la descoberta i propiciar la seva pròpia.

Sant Just Desvern

Sant Just Desvern, el nostre poble, permet configurar una participació cultural important oberta a tothom i on té cabuda el treball de cada alumne com a eix vertebrador de festes i celebracions, per tal de compartir amb tot el municipi temàtiques i projectes i alhora estudiar els diferents factors del seu patrimoni.

Els que fan referència a l’infant i a la seva formació

“tota criatura té dret a ser feliç” Valorem en primer lloc la defensa dels drets dels infants, dita defensa suposa evidentment, entre altres qüestions bàsiques, tenir cura que en les sessions de treball es respiri un ambient de benestar, agradable i distès on pugui pensar, meravellar-se i gaudir del que fa, i del que veu.

La competència de l’infant

Implica l’escolta , creure en dita competència i actuar en conseqüència. Tenir a l’abast exercics perceptius que ajudin a la seva pròpia autonomia i ampliïn la copetència d’ell mateix.

La llibertat

Perquè l’infant elabori el seu ritme i dins del seu propi, personal i intransferible espai de coneixement.

La intel·ligència

Valor que requereix l’atenció de l’adult a fi de proporcionar eines de coneixement mitjançant la recpció i elaboració de les dades dels sentits.

La imaginació

Com un valor que amplia el pensament i que es pot afavorir mitjançant temàtiques, tant tècniques com ambientals.

L’expressió

Enfocada com un valor que acompanya cada nena i cada nen per tal que, per mitjà de l’expressió plàstica, pugui expressar els propis sentiments i vivències.

El coneixement

Suposa, en el nostre cas, saber transmetre els continguts sistemes de representació, dibuix, pintura i expressió plàstica a l’abast dels infants amb tots els elements de caràcter tècnic perquè puguin ser capaços de dominar la seva mà i la materia amb què treballen.

L’amistat

Entesa tant del vessant de companyonia i sociabilització de tot el grup, com de les particularitats, el respecte a la intimitat, la detecció de conflictes i la bondat en el tracte

La solidaritat

Valor que requereix, en primer lloc, informació dels fets que succeeixen en el món i mitjançant temàtiques concretes transmetre als infants conceptes bàsics de justícia social, comptant amb la seva participació activa en actes solidaris, i contemplar positivamanet testimonis solidaris exemplars.

L’ecologia

Convertir la implicació ecològica en un vertader projecte educatiu.

Els que fan referència a la didàctica en general

Entesa com un compromís molt ampli que abraça tant la pròpia didàctica empresa com els materials i recursos. No ens referim a valors de mercat sinó a la tria especialitzada i més idònia per als infants així com el rebuig absolut a les que consideren improcedents.

La cultura

Com a eina progressista que englobi no només informació sinó vivències i promogui consums culturals ambiciosos.

L’estètica

Valor que tenim el compromís de defensar i tenir en compte en cada una de les intervecions, exposicions, i presentació de treballs, cartell ets. Així com en l’ambientació de l’espai en les tasques diàries en el taller.

L’art

Com un valor a viure i transmetre a través de l’eduació estètica a fi de mantenir-nos dins el sensible, però no afavorint només la destresa sinó com un missatge de comunicació i canvi per fer de la societat una obra d’art.

La sinceritat educativa

Abasta tant el compromís personal de formació permanent com una actitud sincera en el treballd ecada dia. Sinceritat que l’infant capta, i que obliga a l’ensenyament, a abstreure’s de qualsevol distracció aliena per tal que les sessions de treball puguin ser reeixides i beneficioses per a tots els nens i nenes.

Al llarg dels anys hem incorporat en el nostre projecte educatiu pensaments i ensenyances tan de pedagogs com de filòsofs, històriadors, psicòlegs i poetes, així com també artístes plàstics. Estudiant el seu discurs i procurant trobar punts de contacte amb el nostre pensament a fi que ens ajudin a revalorar, estructurar i mentenir un ideari de qualitat educacional i de vivència artística.

Autors

Arno Estern

Amant de la llibertat d’afavorir en tot moment els valors personals. Ens reitera amb la idea que la creativitat es basa amb la imaginació, l’expressió i l’observació. Les seves teories en referència a les facultats sensorials del nen, ens han ajudat a entendre que abans que l’expressió del que sap, el nen ha de sentir i saber. (Del seu taller de París vàrem copiar al inici del Taller Carrau Blau, la tipologia del suport que feia servir per pintar en vertical, ja que donava molta importància a la situació del cos en referència a l’espai).

Bruno Munari

Pedagog. Creador de materials didàctics. Defensa la importància de l’educació visual com a base de l’aprenentatge.

Celestin Freinet

Pedagog. Autor de “ les invariants pedagògiques” que tantes vegades, personalment, he recorregut a l’hora de plantejar-me la didàctica educativa.

Herbert Read

Historiador de l’art. La seva filosofia es basa en la necessitat de l’educació estètica com la directriu educativa del ser humà. Tant sota un procés individualitzat com d’integració social.

Irene Balaguer

Presidenta de l’Associació de Mestres Rosa Sensat. La seva inquietud educativa, l’ha portat a interessar-se i seguir la trajectòria de moltes escoles i centres d’arreu del món per tal de compartir les seves experiències. El Carrau Blau ha sigut un d’ells i per tant hem pogut disfrutar del seu encoratgement i consells: L’adult ha de vetllar perquè l’infant posi en funcionament tots aquells mecanismes que facin aflorar la seva competència pròpia, tant a nivell tècnic com a nivell conceptual i emocional.

J.C.F. Sciller

Idealista, omple de “ cultura” el concepte de l’home. I ens influeix amb la seva concepció de la bellesa i el joc.

Jacobo Kogan

Filòsof. Ens explica el seu concepte de “ bellesa” com una aspiració que permeti la plena llibertat interior i ens encoratja a utilitzar l’art com a ressort que ens condueixi a la seva consecució.

Jean Piaget

Pedagog. Ens alliçona de com l’educador ha d’estimular la recerca i l’esforç en comptes de transmetre solucions fetes.

L.S Vigotski

Psicòleg rus. Analitza el caràcter i el desenvolupament de la imaginació artística en l’infant i ens dona pautes pedagògiques sobre la necessitat d’ampliar les seves experiències sobre la necessitat d’ampliar les seves experiències: “ Quan més veigi, escolti, i experimenti, de quants més elements reals disposi en la seva experiència, més considerable i productiva serà a igualtat de les restants circumstàncies, l’activitat de la seva imaginació.

Loris Malaguzzi

Crea i recrea una pedagogia en favor dels infants i de la renovació pedagògica. Impulsor de les escoles infantils de l’Ajuntament de Reggio Emilia, avui dia referents esencials en l’educació de 0 a 6 anys i on el descobriment i l’investigació es realitza a partir d’un ampli concepte de la capacitat de l’infant.

Marta Mata

Mestra, pedagoga i fundadora de l’Escola de Mestres Rosa Sensat, representa la figura més important de la pedagogia catalana de la segona meitat del segle xx. Lluitadora incansable va convertir utopies en realitats. Defensora de l’obra de la Republica, va saber crear una escola de mestres revolucionaria en plena clandestinitat i el seu treball va ser sempre un referent pedagògic, polític i cultural.

Rainermaria Rilke

Poeta txec. Ens alliçona amb paraules senzilles i profundes sobre el que vol dir ser artista.

Rudolf Arnheim

Catedràtic de psicologia de l’art de la Universitat de Harward. Estudia factors tan importants com l’equilibri, la forma, l’espai, la llum i el color. Ens aporta els components bàsics d’una obra d’art, i aplica a les arts visuals els principis de la psicologia de la Gestalt.

Viktor Cowenfeld

Catedràtic de la Universitat de Pensylvania. Ens dóna pautes a l’estudiar les diferents etapes del grafisme infantil.

Pintors i artistes que ens han ajudat a apropar-nos a l’art i que ens han deixat el seu pensament amb escrits i referències.

• Andy Warhol
• Antoni Gaudi
• Antoni Tapies
• David Hockney
• Eduard Munch
• Giorgio Morandi
• Henri Matisse
• Henry Moore
• Joan Miró
• Miquel Barceló
• Pablo Picasso
• Paul Cezànne
• Paul Klee
• Pierre Bonnard
• Vassily Kandinsky
• Vincent Van Gogh